L'arquitectura modernista a Catalunya

L'arquitectura modernista és una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

 * Si vols saber més sobre l'arquitectura modernista a Catalunya  AQUÍ
  
1. Materials i tècniques de construcció utilitzats

Maons de teula

Estuc al foc

Ferro forjat

Volta catalana

2. Trets arquitectònics

Predomini de la
corba sobre la recta

Asimetria de les formes

Detallisme de la
decoració en la recerca
d'una estètica

Ús freqüent de motius
vegetals i naturals

     
Vídeos sobre diferents arquitectes modernistes:

              

El modernisme a Lleida

 

El Modernisme fou un moviment cultural i artístic que va sorgir a Catalunya al tombant del segle XIX. Els principals consumidors d’aquest nou art van ser la burgesia catalana i els intel·lectuals de l’època, que es van sentir especialment atrets per les ondulants i florides formes d’un estil que encara avui dia atreu per la potència dels seus colors. Les principals mostres del Modernisme a Lleida es trobem en l’arquitectura. 
Lleida acull múltiples construccions de caràcter modernista, moltes de les quals han estat objecte de recents restauracions que els han retornat la plenitud original.
Aquest bolg ens mostra les façanes més esplendoroses que conservem a la ciutat.
Gairebé tots els edificis són projectats per Francesc de Paula Morera i Gatell,nascut a Tarragona el 13 de març del 1869 i nomenat arquitecte municipal de Lleida l'any 1906.     

   

El Modernisme a Lleida AQUÍ

Explicació sobre el Modernisme Català AQUÍ

Bibliografia de Francesc de Paula Morera i Gatell AQUÍ

Vídeo sobre el Modernisme 

L'Aquàrium

Situació: Jardins dels Camps Elisis

Petit edifici  construït per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell amb totxo vist adornat a l’exterior amb ceràmica vidriada. Les portes i finestres mostren la típica disposició esglaonada tant freqüent en el modernisme.

L'interior, malauradament espatllat degut a la seva actual utilització, encara conserva unes interessants bigues gravades.Fou construït l'any 1900 i restaurat recentment.

Escorxador

Situació: C/ Lluís Companys,22

Edifici d’estil  projectat per Francesc  de Paula Morera i Gatell  .Data de l’any 1918.

L’edifici es compon de dues naus disposades perpendicularment, d’estructura senzilla i unides per un element cilíndric amb una cúpula enrajolada.

L’entrada principal està formada per dues portes de construcció monumental.

Tal com el seu nom indica, va servir per a les seves funcions de escorxador des de la seva construcció l’any 1918 fins que a l'any 1984 es procedeix a la seva restauració i remodelació per convertir-lo en equipament cultural.

Actualment és el teatre municipal de Lleida.

Cases Balasch

Situació: Rambla d'Aragó, 31,33,35

Edifici d’estil, projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. És un conjunt de tres edificis alineats i esglaonats que data de l’any 1914.

Destaquen les dues plantes amb tribuna i portals amb arrimadors de marbre esgrafiat, escales i paviment de marbre, fusteria modernista a la porteria i baranes, i estucats florals.

Casa Baró - La Vinícola

Situació: Avda. de Blondel, cantonada Avda. Catalunya

Edifici projectat per Joan Bergós del que es l´immoble més significatiu, data de l´any 1921.

Es situa en una època de transició en que els esquemes modernistes s’utilitzen de manera circumstancial.

Element únic del modernisme a Lleida per les seves característiques formals en els tractaments compositius de la façana amb els miradors del xamfrà i el singular tractament dels forats, tot reforçat amb la qualitat cromàtica de l’arrebossat.

Son de remarcar els dintells ondulats i el teixit de l’arrebossat de la façana, amb esgrafiats de formes geomètriques.

Durant la seva rehabilitació van aparèixer al soterrani les restes de la antic Portal de Sant Antoni (segle XVII). Es tracta d’una de les portes d’entrada a la ciutat que fou ampliada amb una nova muralla.

Es conegut popularment com La Vinícola ja que durant molts anys la seva planta baixa fou una bodega amb aquest nom.

Casa Morera - la Lira

Situació: Avda. Blondel, 72.

És anomenada també Casa de la Lira, per la forma de la façana.  Construïda entre l’any 1910 – 1911 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

Els elements que fan d’aquesta casa un exponent únic del modernisme de Lleida són la seva senzilla però elegant façana culminada per un frontó d’original disseny que combina el totxo vista amb l’arrebossat de les parets, la forma de les terrasses que recorda la Lira, les finestres escalonades (també molt habituals en les edificacions modernistes), la forja del balcó principal que sembla fer una forma de papallona o de borinot. Les dues M entrelligades que presideixen la façana i fan referència als inquilins de la casa, la família del poeta Magí Morera.

Antic cinema Vinyes

Situació: Avenguda de Blondel

Aquest edifici  va ser construït l'any 1920 per l’arquitecte  Francesc de Paula Morera Gatell essent uns dels primers cinemes de Lleida.

Va ser projectar amb una barreja d’estils, entre modernista i noucentista.

L'Obra Social "la Caixa" el va adquirir i el va reformar l'any 1985 per convertir-lo en la seva seu a la ciutat. Actualment, després de dues reformes dutes a terme els anys 1997 i 2004, respectivament, disposa d'una sala d'exposicions, un vestíbul, un auditori de 226 places i dues sales d'actes de 50 places cadascuna.

.

Edifici Xammar

Situació:  l’Avda. Blondel, 9.

Edifici de l’any 1920 projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell.

L’edifici que tenia dues plantes d’alçada, fou remuntat respectuosament l’any 1950 segons projecte de Marià Gomà. Aquest afegit està fet amb la sensibilitat suficient perquè la façana tingui un aspecte unitari.

Tenen certa qualitat els detalls d’ornamentació del pati interior de la planta baixa.
La porta d’entrada original – alterada ja que en un costat es va obrir una coneguda cafeteria – donava accés als carruatges a un pati que s’allargava fins gairebé el final de la planta.

Casa Magí Llorens

Situació: Carrer Cavallers - Carrer Major

Edifici d'habitatges en cantonera, de planta baixa i quatre pisos. Façana que matitza la perspectiva horitzontal amb balconades corregudes tot i rematant el xamfrà amb tribuna envidriada. Alguns interiors conserven els originals enteixinats al sostre i pintures murals modernistes. Escales de pedra, estructura mixta de murs i pilars, forjats de fusta i volta catalana, balconada de forja i pilars de fundició.

La dilatada història de la casa en un lloc tan cèntric ha fet que fou seu de entitats tant diverses com l’impremta de Joventut Republicana de Lleida, la Creu Roja o la Organización Juvenil Española (OJE). També hi va viure el poeta Magí Morera i Galicia.
La seva planta baixa tingué al 1908 una de les primeres sales de cinema de la ciutat, el Porfoliograph, més conegut com el Porfolio.

Casa Mercior

Situació: Avda. Blondel cantonada amb plaça Sant Francesc. 

Immoble  projectat per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell. Data de l’any 1910.

Tractament de pell plana, balcons en voladís i tribuna en el primer i segon pis amb vidrieres policromades del mateix estil.

Destaca la gran riquesa cromàtica, l’estucat amb pedra, la fusteria i la forja amb corbes modernistes.

La seva estructura interna manté pilars de fundició, escala de fusta i rajola de València.

L’edificació revalua la plaça Sant Francesc contrastant amb les altres edificacions pel seu valor cromàtic.

 

Els baixos han sofert modificacions per adaptacions a nous usos.

Edifici Pal·les

Situació:Avda. Blondel

Edifici projectat i construït entre els anys 1912 i 1915 per l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, per encàrrec d'Eduard Aunós per ser utilitzat com a hotel.

De façana molt sumptuosa amb profusa decoració. Les columnes s’aixequen fins a dos templets que coronen l’edifici.

Recentment, s’ha procedit a una remunta, que ha canviat substancialment l’aspecte de l’edifici, malgrat que s’ha respectat la façana original.